El Concili de Clermont

Si cadascú de nosaltres ens aturéssim a fer una llista dels esdeveniments claus per a explicar l’Edat Mitjana, segurament en sortiria un grapat de llistes llarg i ben diferent, d’això no hi ha dubte. Però tampoc hi ha dubte d’un detall ben important: la predicació realitzada al concili de Clermont, el 27 de novembre de 1095, pel papa Urbà II es trobaria entre els esdeveniments més repetits. I és que el que va succeir llavors va suposar un acte comunicatiu de masses que va definir el rumb d’Europa durant generacions. Estem parlant, ni més ni menys, que de la predicació que va donar lloc a la Primera Croada i que va portar, en tot just quatre anys, a la conquesta de Jerusalem i a la instauració al Pròxim Orient de tota una sèrie de regnes i comtats cristians. I, per sobre de tot, de la creació d’una poderosa eina de mobilització social i de justificació política.

Parlar de la predicació d’Urbà II a Clermont és parlar de la gènesi de les Croades, tot i que aquest és un terme aliè al món medieval. Al seu lloc, a l’època es parlava més aviat d’iter, passagium generalem, Reise o, fins i tot, peregrinatio i els cruce signati eren aquells que emprenien aquests viatges a mig camí entre l’expedició guerrera i el servei religiós sota la protecció de la Creu; eren els croats.

Aquelles intenses hores a Clermont i tot el que va succeir arrel d’elles ha captivat a la cultura europea durant nou segles. Ja fossin vistes com una pràctica més de la rància noblesa de l’Antic Règim, des d’una exòtica fascinacio pel món oriental (durant el Romanticisme), com a precursores de l’expansió colonial (durant la segona meitat del XIX) o des del punt de vista del rigor acadèmic, a partir del segle XX, el cert és que les Croades, especialment aquelles que van tenir com a teatre d’operacions Terra Santa, han acompanyat l’imaginari europeu des dels anys posteriors a Clermont fins avui. Una fascinació no exempta de perill, com va demostrar el segle XX i l’apropiació política que del terme van fer diversos personatges, ja fos el kaiser Guillem II durant la Primera Guerra Mundial, el general Eisenhower durant la Segona, el general Franco i els seus amotinats durant el cop d’estat de 1936 o el govern americà durant les seves intervencions a Iraq.

Sigui com sigui, les paraules pronunciades per Urbà II a Clermont, el penúltim dia de concili, davant d’un auditori replet format a parts iguals per membres de la jerarquia eclesiàstica del centre i sud de França i nobles i cavallers de la regió, van tenir un impacte mediàtic immediat. Fins a cert punt podem reconstruir les línies generals d’allò que es va dir aquell dia a pesar del fet que el text íntegre del discurs no hagi arribat fins a nosaltres. Amb tot, mai sabrem les paraules exactes pronunciades per Urbà II, tot i que les sis fonts que ens parlen de la seva predicació (el autor anònim de la Gesta Francorum, Fulc de Chartres, Robert el Monjo, Baldric de Bourgueil, Guilbert de Nogent i una carta del propi Urbà II escrita poc després de Clermont) ens permeten reconstruir els trets essencials del discurs.

Amb tota l’atenció posada sobre la seva persona, el penúltim dia de concili Urbà II va captivar al seu auditori tot i cristal·litzant una sobèrbia amalgama de conceptes que havien anat prenent forma en els anys previs. La seva barreja va ser un èxit sense precedents. Aquell 27 de novembre de 1095, al crit de Deus vult!, (¡Déu ho vol!) centenars de guerrers esquinçaren les seves robes i cosiren en elles una creu, mentre juraven abandonar les seves terres i acceptar el desafiament d’acudir a Orient, llençat pel Papa, bé per a ajudar a l’Imperi Bizantí contra l’avenç seljúcida, com deixaren escrit alguns dels testimonis de l’època, bé per tal de recuperar els Sants Llocs, com afirmaren altres.

El cert és que, només quatre anys després, el món ja no era el mateix.

Com i quan es va forjar l’argumentari d’Urbà II? Què tenia de nou i què tenia de tradicional? Quins van ser els interessos creuats que van donar lloc a les Croades? Durant les pròximes setmanes els anirem desgranant poc a poc, per tal de comprendre millor el que, en aquell fred dia de novembre, s’havia posat en marxa.

Compártelo en:

email

Facebook

Google+

Twitter

Linkedin