Category Archives: Història General

A les portes de Troia – Programes 35 al 39

  • Puedes leer la entrada en castellano

La segona temporada d’A les portes de Troia ha arrencat amb força i estem més que contents amb l’acollida que han tingut els programes d’aquestes primeres setmanes. Amb més de 3.000 seguidors a Twitter i gairebé quaranta programs a les nostres esquenes, actualment emetem a través de cinc ràdios diferents: Ràdio Castellar, 95 .2 FM (Terrassa), Ràdio Seu (La Seu d’Urgell), Ràdio Tortosa i Matadepera Ràdio Un veritable goig!

Als primers cinc programes de la temporada hem tingut una mica de tot, principalment història medieval (dos programes) i història contemporània (dos programes més). Així, hem aprofitat el 80 aniversari dels Fets d’Octubre de 1934 per a reflexionar sobre els sempre complexos anys de la Segona República, hem viatjat al fascinant vesper polític que era el Mediterrani de la segona meitat del segle XIII, hem visitat els fonaments de la democràcia atenenca, repensat els mites fundacionals de Catalunya o conceptualitzat els moviments antifranquistes, amb l’ajut del nostre convidat, en Cristian Ferrer González.

Com veieu, no parem!

Us deixo amb els enllaços al podcast de cada programa. Continue reading

Posted in Història General . Tagged with , , , , , .

Historia National Geographic – Grandes Revoluciones

  • Puedes leer la entrada en castellano

 M’acaba d’arribar a casa el darrer monogràfic d’Historia National Geographic, que porta per títol Grandes Revoluciones i que, suposo, que podeu trobar ja als quioscs. Un especial de 160 pàgines en el que es recorren els llocs comuns de “los movimientos sociales que han cambiado el curso de la Historia”, en una llarga llista de moments que van des del sorgiment de la democràcia a l’Atenes clàssica fins a la Comuna de París. Suposo que el segle XX, per la seva complexitat, mereixerà un monogràfic apart.

Portada Historia National Geographic- Grandes Revoluciones

Grandes Revoluciones té una mica de tot. Democràcia atenenca, conflictes entre patricis i plebeus romans, moviments camperols de la Baixa Edat Mitjana (a càrrec d’un servidor), Cola di Rienzo, Luter, Cromwll, George Washington, els últims dies de Lluís XVI, les Corts de Cadis, Garibaldi i la unificació italiana i la Comuna de París.

Si passa per les vostres mans, ja em direu què tal!

Posted in Història General . Tagged with , .

A les Portes de Troia – Programes del 16 al 23

  • Puedes leer la entrada en castellano

Com ja és costum (interminent però costum) us deixo aquí els podcasts del vostre programa favorit d’Història. També con altres cops, hem tractat temes de totes les èpoques històriques, desde les Guerres Púniques i el sorgiment de l’islam fins a temes encara oberts, com els punts oscurs del procés judicial contra Salvador Puig Antich. En aquest període hem inaugurat també una secció d’entrevistes breus i estrenat sorteigs entre els nostres oïents i seguidors, desde novel·les i assajos fins a entrades per al teatre! Res malament, oi?

En resum, que el pograma va guanyant força i cada vegada estem, si és possible, més contents.

Us deixo els audios:

Continue reading

Posted in Història General, Sense categoria . Tagged with , , , .

Segunda tanda de programas – A les portes de Troia

  • Puedes leer la entrada en castellano

Cómo esto de ir dejándolo todo para más adelante es mala cosa, estas semanas sin actualizar Entre Historias han hecho que se acumulen un buen puñado de programas de A les Portes de Troia, desde aquella entrada de mediados de noviembre del año pasado. En estas semanas hemos emitido nueve nuevos programas y hemos tratado un poco de todo. Eso sí, con preferencia por los temas medievales, como no podía ser de otra forma viendo mi formación y la de Oliver Vergés. Así, de los nueve programas nuevos, cuatro y medio han girado en torno a la Edad Media, ya sea hablando del imperio carolingio, la Cataluña de los siglos IX y X, las tradiciones navideñas o los antecedentes medievales de los descubrimientos atlánticos. Continue reading

Posted in Història General, Sense categoria . Tagged with .

Presentación de “El teló de pedra”

  • Puedes leer la entrada en castellano

Hace algunos meses tuve la ocasión de presentar la obra de teatro “El teló de pedra” (El telón de piedra), ambientada en el contexto del descubrimiento de Altamira y de los orígenes del arte rupestre. Nada, cinco minutillos para dar una mínima explicación de lo que se iba a ver a continuación. Con todo, creo que el speech merece quedar por escrito, ya que el tema es interesante. Por ello, os transcribo aquí la versión en castellano del mismo. La versión catalana la podéis encontrar aquí. Continue reading

Posted in Història General . Tagged with , , , , .

Per a una història social del silenci

  • Puedes leer la entrada en castellano

“Guardar silencio es en sí mismo un acto de comunicación”  Amb aquesta reflexió iniciava fa anys Peter Burke un dels capítols d’ Hablar y callar. Funciones sociales del lenguaje a través de la Historia (Barcelona, Gedisa, 1996) i s’endinsava en un tema fascinant i a la vegada inquietant: la història social del silenci a la Europa Moderna. Fascinant perquè, com havia fet al llarg de tot el llibre, reflexionava sobre els aspectes culturals i socials de la llengua i sobre el paper que jugava en el reconeixement d’una cultura i dins la seva història. Inquietant perquè a l’endinsar-se en el paper del silenci, Burke transitava per camins poc agradables per als historiadors tradicionals.

Mujer con tabla de cera y stylus - mosaico de Pompeya

El silenci creatiu

 

Per què parlar del silenci si el silenci és l’antítesi de la Història? La proposta, metodològicament, era perillosa des de certs punts de vista. La Història de l’esdeveniment, de la data, de la frase cèlebre, la cita erudita o la referència d’arxiu detesta el silenci. Per a l’historiador tradicional el silenci és l’absència. La falta de contingut. La pàgina en blanc que atemoreix l’escriptor i que et treu de la còmoda zona de seguretat de les certeses. Per a Burke el silenci, o més aviat els silencis, ha d’entendre’s com una possibilitat més de comprendre les societats humanes. “Allò no dit” – per assumit, per tabú… – pot pesar tant com “allò dit” a l’hora de construir el discurs.

I és que el silenci és en si mateix una forma d’eloqüència. Alain de Lille, al segle XII, parlava del silenci com una forma d’arrogància, mentre que Rouchefoucald, segles després, defensava la necessitat del seu bon ús. Entre mig d’ambdues postures, el paper del silenci en la conversa va passar per totes les consideracions possibles. I és que el silenci, com qualsevol altra forma de comunicació, es dota d’un significat distint segons la intenció que hi ha darrere del gest. No debades Ortega y Gasset repetia allò de que “el discurso consiste sobre todo en el silencio“.

Quins grups humans fan del silenci públic o privat la seva forma d’actuació? En quins contextos callar és una pràctica ben vista i en quins és reprovable? Hi ha silencis de respecte, de submissió o, inclòs, de conspiració, com l’omertà siciliana. Abordar l’estudi del silenci a la Història i els seus usos en els diferents sectors socials i culturals és, com podeu veure, un tema fascinant.

 

 

Posted in Història General, Mètodes i temes . Tagged with , .