Author Archives: Alberto Reche

Per què apropar-se a l’Edat Mitjana al segle XXI?

  • Puedes leer la entrada en castellano

El proper dimecres 17 de maig impartiré la conferència “Per què apropar-se a l’Edat Mitjana al segle XXI?” dins del marc de les XXII Jornades Occitanes de la UAB, un espai de trobada sobre el món medieval i la cultura occitana. He anat participant de manera esporàdica des de fa alguns anys i sempre m’ho he passat molt bé.

Aquest any parlaré d’un tema que porta rondant-me ja des de fa un temps i que vaig tractar de manera preliminar en una entrada de fa uns mesos: ¿Para qué sirve la Historia en la era de la política? I més concretament, per què apostar per l’Edat Mitjana com a fenomen explicatiu del present?

Dins la societat actual, tan pendent sempre de la inmeditessa, sembla gairebé una insolència plantejar que l’estudi o la lectura del passat (sigui el passat que sigui) pugui aportar ni tan sols algun argument interessant dins dels debats en els que estem inmersos com a societat. I en el cas de l’Edat Mitjana, sempre un trist tòpic, sembla encara més evident que el nostre apropament des del segle XXI és tot just un abeurador de clixés i malentesos. El turisme i la literatura d’evasió semblen, com a molt, les úniques vies actuals de fugida cap al passat.

Sobre tot això i algunes coses més parlarem el dimecres 17 de maig per si us ve de gust passar-vos.

Posted in Història medieval .

¿Para qué sirve la Historia en la era de la política?

  • Puedes leer la entrada en castellano

Estamos acostumbrados al mundo de la inmediatez. En esta era de sobreinformación y titulares parece cada vez más complicado tejer relatos complejos y densos. Sin embargo, estos se hacen quizá más necesarios para entender lo que está en juego en el debate político, ya sea a nivel municipal, estatal o internacional. Y todo ello en un momento en el que, paradojas de la vida, andamos huérfanos no ya de certezas si no de reflexiones.

En otros momentos de la historia estas reflexiones se habían bastido desde disciplinas que, pese a no haber desaparecido del mapa, han perdido su potencial como elementos ordenadores del mundo, o lo que es lo mismo, del discurso del mundo. Estoy pensando en el papel que la literatura, el arte o la arquitectura han tenido a lo largo de la historia europea a la hora de explicar a sus contemporáneos el ámbito de lo político.

Es imposible, por ejemplo, entender el cambio radical que se dio en el círculo político Plantagenet, en la Inglaterra de mediados del siglo XII, sin pararse a analizar las propuestas planteadas por Chrétien de Troyes y el círculo de escritores que crearon la primera novelística europea: a nadie se le escapaba que detrás de las narraciones artúricas y las reflexiones sobre la moral política de la naciente caballería europea había una agenda política. Lo mismo podría decirse del otro gran proyecto mediático del momento, desarrollado por los enemigos de Inglaterra: el gótico francés. Otra forma de plasmar en el tejido cultural las ideas políticas, en este caso la racionalidad espiritual que era la antesala del anhelado hexágono francés. Gótico y caballería. Dos elementos ordenadores de la política europea durante siglos. Continue reading

Posted in Oficio .

El Quixot sense fronteres – Conferències a la Biblioteca de Catalunya

  • Puedes leer la entrada en castellano

Ja sabem que la indústria cultural es mou a cop d’efemèrides. Sense anar més lluny el 2016 ha esdevingut tant l’any Cervantes com l’any Shakespeare i aquí i allà s’han anat celebrant actes, homenatges i exposicions sobre un i altre. Doncs bé, amb una mica de retràs respecte a l’Any Cervantes arriba ara una activitat en la que participo i que crec que us pot interessar: El Quixot sense fronteres, un cicle de conferències impartit del 8 de març al 5 d’abril a la Biblioteca de Catalunya i organitzat pels professors Joan Curbet i Antonio Contreras.

 

Al llarg d’aquestes cinc setmanes hi haurà una mica de tot. Des d’una visita al fons cervantí de la Biblioteca, que custodia alguns dels exemplars més espectaculars del Quixot (en aquesta activitat cal inscriure’s, ja que hi ha límit de places, feu-li una ullada a l’enllaç final!) fins un recital amb soprano i viola de gamba, a més de recitacions del Quixot. I, també, tres conferències sobre diferents temes quixotescos, que és on col·laboro. Continue reading

Posted in Història Moderna . Tagged with , , , , , , .

El boig combat medieval

  • Puedes leer la entrada en castellano

Existeix un consens generalitzat sobre com ha de ser el combat amb armes durant l’Edat Mitjana. Qui més qui menys té una opinió formada sobre la forma (les diferents formes, de fet) en que es combatia en aquells temps, ja fos a peu o a cavall, a distància o en combat tancat, amb destrals, alabardes, batolles o espases. Però el cert és que, tot i que ens dolgui admetre-ho (perquè és una certesa que tenim molt arrelada), el ciutadà mig sap més aviat poc sobre les formes de combatre a l’Edat Mitjana. Per què és així?

Un senyor fent de guerrer medieval (Braveheart, 1995)

 

Fins no fa gaire, la nostra relació amb les formes de combat medieval amb armes – fora dels cercles erudits – s’ha mogut gairebé en exclusiva a través dels cànons que han marcat la literatura i el cinema d’acció i d’aventures. Ja des de la publicació de l’Ivanhoe de Walter Scott (1819) les figures del guerrer i del combat amb armes es van convertir en una de les senyes d’identitat de qualsevol revival medievalitzant. Ara que no fa gaire que ha mort en Victor Mora, costa no assenyalar l’impacte que El Capitán Trueno i els seus adlàters van tenir en la imaginació de generacions senceres de catalans. L’intercanvi de poderosos cops d’espasa entre braus cavallers, les melés caòtiques o el noble at de la justa quedaren gravats a foc dins l’imaginari col·lectiu de generacions de lectors primer, de miríades d’espectadors després. Les superproduccions de Hollywood, al seu torn, acabaren de fixar, aquest cop en moviment, la manera correcta de combatre cos a cos durant l’Edat Mitjana, a cavall entre la valentia personal i l’elogi fàl·lic a aquell que brandava l’espasa més gran.

Continue reading

Posted in Història medieval . Tagged with , , , , .

De mossens, espases i vagines: els perills de les etimologies.

  • Puedes leer la entrada en castellano

L’etimologia de les paraules acostuma a amagar petites històries que ens fan veure les coses de formes ben diferents a les que creiem. Les paraules tenen força, això és innegable, però també la tenen – i això ho sabem els que som afeccionats al món dels superherois – els orígens de les coses.

Hi ha, també, paraules mentideres, que ens oculten els seus orígens. Com que ens hem convençut, com a societat, del fet que els estudis clàssics no serveixen per a res (maleït capitalisme intel·lectual, que mesura les coses a pes) hem desconnectat d’un patrimoni ric i viu que ens permet entendre millor el nom vertader de les coses que ens envolten. I no cal haver llegit a Ursula K. Le Guin (tot i que si no ho heu fet encara, no sé a què espereu per a llegir algun llibre de Terramar) per a saber que conèixer el nom vertader de les coses és el primer pas per a tenir poder sobre elles.

Explico tot això en relació a una frase amb la que em vaig topar mentre transcrivia les disposicions adoptades pel sínode episcopal de Ginebra de l’any 1381. La frase, que em va fer esbossar un somriure, és la següent:

Continue reading

Posted in Curiositats . Tagged with , , , .

Quantes Odissees conté l’Odissea?

  • Puedes leer la entrada en castellano

Amb aquesta pregunta llençada a l’aire, gairebé com una provocació, començava Italo Calvino la seva reflexió sobre l’Odissea en Por qué leer los clásicos (Siruela, 2009). Podria semblar-nos un simple joc de paraules però, com tantes altres coses amb Calvino, res és allò que sembla en un principi.

Continue reading

Posted in Història Antiga . Tagged with , , , .

Una nova plataforma de cursos online

  • Puedes leer la entrada en castellano

Aulae.cat

 

De tant en tant hi ha notícies que agrada donar i la d’avui és, sense cap mena de dubte, una de les d’aquest tipus. Això que us explico avui és el producte de mesos de treball, litres i litres de cafè, nervis i ganes de fer coses no només meves sinó d’un grup de gent a la que admiro i a la que li tinc un afecte especial.

La notícia és, ni més ni menys, que ens hem embarcat en un projecte que ens fa moltíssima il·lusió: la creació d’una plataforma de cursos online en l’àmbit de les humanitats i que volem convertir en un espai on es pugui trobar formació de qualitat sobre temes als que, a vegades, no se’ls presta l’atenció necessària.

Estem convençuts que aquella vella idea  – que no parem d’escoltar repetida un i altre cop – que diu que la història, la literatura, l’art o la filosofia ni serveixen per a res ni interessen a ningú és rotundament falsa. Les humanitats són una de les peces claus per tal d’entendre el nostre lloc al món i per a comprendre els reptes als que s’enfronta la societat actual. Com més gran sigui el nostre coneixement al respecte major serà el ventall de possibilitats del qual disposarem, com a societat, per a avançar. La desconnexió entre la investigació en humanitats i la ciutadania, amb aquelles altres torres d’ivori des de les quals es mira amb menyspreu a tot allò que faci olor de divulgació és un error que no compartim. Des d’Aulae.cat  apostem per apropar als nostres alumnes el millor de la recerca acadèmica i de la divulgació.

Hi ha, a més a més, un altre tòpic que ens molesta especialment i és aquell que té a veure amb l’edat. El dia a dia de la nostra professió, en tant que joves investigadors, té molt a veure amb la lenta crònica d’un desencís, d’una derrota vital en la que l’amor per la recerca, per la divulgació i per la docència xoca amb un sistema jerarquitzat i anquilosat producte d’una forma establerta de fer les coses, on no hi ha marge per a conjugar desitjos i realitats. Des d’Aulae.cat volem crear un espai on poder oferir cursos, jornades i tallers no només sobre les nostres recerques concretes sinó també on poder brindar un punt de trobada on el coneixement especialitzat sorgit de les investigacions acadèmiques arribi als alumnes convertit en cursos de fàcil accés. Per a fer-ho, comptem amb un equip jove però sobradament preparat.

A tall d’exemple, alguns dels cursos que tenim ara mateix en preparació i que veuran la llum en les properes setmanes o mesos tractaran temes tals com la iconografia sagrada i profana al romànic, el món dels samurais, els falsos tòpics sobre l’Edat Mitjana, la història de la literatura en el món romà, la relació entre la història medieval i la literatura fantàstica, la lectura femenina al llarg del segle XX o l’estudi de la guerra aèria durant la Guerra Civil Espanyola.

De tots ells, el primer que veurà la llum – el pr1mer aquest 1 de juny – és un curs sobre el comtat d’Urgell a l’any mil, a càrrec d’Oliver Vergés Pons, doctorand d’història medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona. En ell, a través d’una exhaustiva panoràmica que incidirà en els aspectes geogràfics, culturals, econòmics, polítics i bèl·lics del comtat d’Urgell en torn del canvi de mil·lenni, podrem formar-nos una visió global d’un territori català, frontera amb el món musulmà, a cavall entre els segles X i XI. D’aquest curs el procés d’inscripció ja està disponible, per si us animeu a apuntar-vos.

I per ara res més, només agrair-vos el fet d’haver seguit llegint fins aquí – espero que amb interès – i animar-vos a compartir amb nosaltres les vostres sensacions sobre el projecte, ja sigui a través d’aquesta mateixa entrada o a través dels perfils d’Aulae.cat a les xarxes socials (aquí el nostre Twitter, aquí el nostre Facebook).

I, no cal dir-ho, us estarem molt agraïts si ens ajudeu a fer la major difusió possible del projecte.

Moltíssimes gràcies!

Posted in Sense categoria .

Les quatre grans novel·les clàssiques xineses

  • Puedes leer la entrada en castellano

 

No sé si vaig arribar a explicar-vos-ho per aquí, però a principis d’any vaig passar-me un mes viatjant per la Xina. D’entre les moltes experiències i records que vaig emportar-me cap a casa, hi ha un que em fa una il·lusió especial compartir amb vosaltres.

És aquest:

Las cuatro novelas clásicas chinas - versión infantil

 

Sí, quatre llibres infantils. Concretament una col·lecció de les quatre novel·les clàssiques xineses, en adaptacions pensades per a apropar l’argument i els principals episodis als més petits de la casa i que vagin agafant-li el gust a les narracions clàssiques. I és que aquestes quatre novel·les són tota una institució a la Xina, un dels orgulls nacionals, i no és per a menys. Cadascuna dins del seu estil és un monument literari a tenir molt en compte, tant per la vivacitat dels seus personatges, el rerefons èpic de la història o, fins i tot, pel seu paper d’origen d’algunes de les figures més icòniques del món del manga i del videojoc.

Per tal de tractar-les com es mereixen, he pensat que podríem dedicar, durant les properes setmanes, una entrada a cadascuna d’aquestes novel·les i aprofitar per a il·lustrar-les amb el contingut d’aquests llibres que, com us dic, són una vertadera delícia.

Què us sembla la idea?

 

Aquí us aniré deixant els enllaços a les diferents entrades:

. Viatge a l’Oest

. Marge d’aigua

. El somni del pavelló vermell

. El romanç dels tres regnes

Posted in Sense categoria . Tagged with , , .

Falsificadors de moneda – Del segle XV al segle XXI

  • Puedes leer la entrada en castellano

Sembla que darrerament l’actualitat m’obliga a rescatar temes antics. Si a inici de setmana parlàvem sobre desnonaments aturats a la Barcelona de 1391, la premsa d’avui arrenca amb una notícia que em demana rescatar un tema sobre el que vaig reflexionar fa uns anys: el dels falsificadors de moneda. La notícia en qüestió és aquesta: a causa d’unes monedes commemoratives auspiciades per la Generalitat es rescata el vell fantasma de la falsificació de moneda, una de les pors recurrents a la Baixa Edat Mitjana i a l’Època Moderna europees.

I és que, tot i que a dia d’avui sembli un delicte més, el de falsificar moneda no ho era en absolut. Era percebut pel rei i la seva administració com un problema ben gruixut. Per exemple, com quan Alfons el Magnànim ordenava que s’actués contra els acusats  “de fabricació de falsa moneda, per lo qual nostre reyal majestat, e encara tota la cosa pública de nostres regnes e terres, són molt leses e prenen dan irreperable” . Vaja, que el fet de falsificar moneda atacava directament a les atribucions del monarca, a l’essència mateixa de la seva personalitat pública – és a dir, política – . I això sempre fot.  Continue reading

Posted in Sense categoria . Tagged with , , , , , .

Desnonaments d’ahir i d’avui

  • Puedes leer la entrada en castellano

Una de les coses que s’acostuma a repetir sobre la Història és que és una mestra de vida. L’expressió, fins on sabem, és de Ciceró, així que no seré jo qui la qüestioni. Qualsevol que sigui el cas, però, el cert és que la Història és, per sobre de tot, un mirall que ens permet, tot i observant-nos des del passat, comprendre’ns en el present, a través del fet de veure’ns o no reflectits o no en les pors, els anhels, les decisions o les accions d’altres èpoques i altres realitats.

Amb motiu de què ve aquesta reflexió, us estareu preguntant? Bàsicament a que fa un parell de dies, mentre trobava temps per a treballar – a la fi! – de nou a la tesi, vaig ensopegar amb un document de 1391 d’aquells que et teletransporta des de finals del segle XIV fins a l’actualitat més absoluta. I que, tot i salvant com no totes les distàncies possibles, ens pot fer reflexionar sobre moltes coses. El document, una carta de Joan I al veguer de Barcelona, diu això: Continue reading

Posted in Curiositats, Història medieval, Sense categoria . Tagged with , , , , , .