Category Archives: Història Moderna

El Quixot sense fronteres – Conferències a la Biblioteca de Catalunya

  • Puedes leer la entrada en castellano

Ja sabem que la indústria cultural es mou a cop d’efemèrides. Sense anar més lluny el 2016 ha esdevingut tant l’any Cervantes com l’any Shakespeare i aquí i allà s’han anat celebrant actes, homenatges i exposicions sobre un i altre. Doncs bé, amb una mica de retràs respecte a l’Any Cervantes arriba ara una activitat en la que participo i que crec que us pot interessar: El Quixot sense fronteres, un cicle de conferències impartit del 8 de març al 5 d’abril a la Biblioteca de Catalunya i organitzat pels professors Joan Curbet i Antonio Contreras.

 

Al llarg d’aquestes cinc setmanes hi haurà una mica de tot. Des d’una visita al fons cervantí de la Biblioteca, que custodia alguns dels exemplars més espectaculars del Quixot (en aquesta activitat cal inscriure’s, ja que hi ha límit de places, feu-li una ullada a l’enllaç final!) fins un recital amb soprano i viola de gamba, a més de recitacions del Quixot. I, també, tres conferències sobre diferents temes quixotescos, que és on col·laboro. Continue reading

Posted in Història Moderna . Tagged with , , , , , , .

  • Puedes leer la entrada en castellano

La defensa agònica de Barcelona i la seva caiguda l’onze de setembre de 1714 suposen un dels punts claus de l’imaginari col·lectiu català dels darrers tres-cents anys. El fet i el mite. Conjugats harmònicament en una sola melodia que recorre el sentir de generacions de catalans, fascinats pel pathos tràgic d’una amarguíssima derrota que va evidenciar la fi d’un món. Derrota a través de les armes, però també al plànol polític, en la imposició de les idees. Els Decrets de Nova Planta van marcar el final de les institucions tradicionals d’allò que anomenem Corona d’Aragó i la implantació d’un projecte europeu, el borbònic, que va xocar amb les esperances de bona part de la població havia dipositat en l’arxiduc Carles d’Àustria, aquell flamant captivador que va portar amb ell una cort per a Barcelona. El propi desenvolupament de la guerra, que en el seu tram final es va convertir, abandonada la Catalunya austriacista a la seva sort després de la fugida dels seus aliats internacionals, en una mena de crònica d’una mort anunciada, no va fer altra cosa que afilar postures entre un Felip V desitjós d’aplicar el model francès a la Península Ibèrica i una Barcelona que entenia la seva oposició al Borbó com una raó liminar, de vida o mort. Continue reading

Posted in Història Moderna . Tagged with , , , , , , , , .

Cançó per a un 14 de febrer – Madrigal V de Joan Brudieu

  • Puedes leer la entrada en castellano

Sembla ser que avui és el dia dels enamorats. Tranquils, no entreu en pànic, aquesta no és una entrada d’amor, angelets i núvols de cotó fluix de sucre. O sí, mai se sap… He estat donant-li voltes a què podria dir avui sobre l’amor i el cert és que m’ha vingut un i altre cop al cap aquesta cançó, que va d’Amor, però no és d’amor:

Això que acabeu d’escoltar (o que escoltareu després de llegir l’entrada si us agrada fer les coses per ordre) és el Madrigal V de Joan Brudieu, titulat Las cañas en el qual Amor i Majestat, que com diu Brudieu se tienen malas entrañas, decideixen dirimir les seves diferències jugant a les canyes. Aquestes eren un simulacre de torneig en el que s’empraven bastons i canyes en lloc de les llances i que, a partir del segle XV, va tenir una àmplia difusió a la Península Ibèrica (tot i que els seus antecedents es poden remuntar sense problemes força més enrere). Formava part d’aquell espectacle de llum i color que era la cultura cavalleresca del moment, cada cop més integrada en els cercles cortesans de la monarquia.

El Madrigal V de Joan Brudieu, juntament amb els seus altres madrigals en castellà, va ser escrit amb motiu de l’arribada de Felip II a Barcelona l’any 1585, acompanyat del seu futur gendre, el duc Carlo Emanuele de Savoia. Les entrades reials a les ciutats eren sempre un espectacle i havien de ser adequadament celebrades i preparades. Per tot això, el capítol de la Seu d’Urgell (catedral de la que era mestre de capell Joan Brudieu) va decidir afalagar al rei amb una composició musical, de la qual aquest madrigal formava part. El tema no podia ser més adequat davant la imminència del casament de la infanta: el combat entre l’Amor i la Majestat. En un combat semblant als combats festius que ben segurament s’estaven duent a terme en aquells moments a les platges de Barcelona, amb motiu de la visita reial. Qui guanyaria? Joan Brudieu (que seguia en la seva composició el text de Mateo Flecha el Viejo) ho tenia clar: l’Amor.

Amb tot això sonant dins del meu cap, us deixo per avui.

Feliç Sant Valentí!

 

Posted in Història Moderna . Tagged with , , , , .

Philosofia Antigua Poetica

  • Puedes leer la entrada en castellano

Alonso López, el Pinciano, es uno de los humanistas de mayor calado del panorama castellano del siglo XVI. En 1596 se publica su Philosofía Antigua Poética, una obra fundamental para comprender la estética literaria española de la época. Allí escribe unas líneas que siguen siendo de rabiosa actualidad.

“El objeto [de la poesía] no es la mentira, que sería coincidir con la sofística, ni la verdad, qe sería tomar la materia de la historia; y no siendo historia porque toca fábulas, ni mentira porque toca historia, tiene por objeto lo verosímil que todo lo abraza”

Su afirmación tiene un punto aristotélico, pero lo que me llama la atención es lo que tiene de legitimación de la “ficción” como elemento literario. El Pinciano defiende el uso de lo ficcional siempre que respete los regímenes de veracidad: una obra literaria no necesariamente ha de ser real, pero sí que tiene que ser verosímil.

Si más de uno se aplicara el cuento, me tomo que nos quedábamos sin novelas históricas… (y sin ciertos libros de historia, en general)

 

Posted in Història Moderna . Tagged with , .