Cançó per a un 14 de febrer – Madrigal V de Joan Brudieu
Sembla ser que avui és el dia dels enamorats. Tranquils, no entreu en pànic, aquesta no és una entrada d’amor, angelets i núvols de cotó fluix de sucre. O sí, mai se sap… He estat donant-li voltes a què podria dir avui sobre l’amor i el cert és que m’ha vingut un i altre cop al cap aquesta cançó, que va d’Amor, però no és d’amor:
Això que acabeu d’escoltar (o que escoltareu després de llegir l’entrada si us agrada fer les coses per ordre) és el Madrigal V de Joan Brudieu, titulat Las cañas en el qual Amor i Majestat, que com diu Brudieu se tienen malas entrañas, decideixen dirimir les seves diferències jugant a les canyes. Aquestes eren un simulacre de torneig en el que s’empraven bastons i canyes en lloc de les llances i que, a partir del segle XV, va tenir una àmplia difusió a la Península Ibèrica (tot i que els seus antecedents es poden remuntar sense problemes força més enrere). Formava part d’aquell espectacle de llum i color que era la cultura cavalleresca del moment, cada cop més integrada en els cercles cortesans de la monarquia.
El Madrigal V de Joan Brudieu, juntament amb els seus altres madrigals en castellà, va ser escrit amb motiu de l’arribada de Felip II a Barcelona l’any 1585, acompanyat del seu futur gendre, el duc Carlo Emanuele de Savoia. Les entrades reials a les ciutats eren sempre un espectacle i havien de ser adequadament celebrades i preparades. Per tot això, el capítol de la Seu d’Urgell (catedral de la que era mestre de capell Joan Brudieu) va decidir afalagar al rei amb una composició musical, de la qual aquest madrigal formava part. El tema no podia ser més adequat davant la imminència del casament de la infanta: el combat entre l’Amor i la Majestat. En un combat semblant als combats festius que ben segurament s’estaven duent a terme en aquells moments a les platges de Barcelona, amb motiu de la visita reial. Qui guanyaria? Joan Brudieu (que seguia en la seva composició el text de Mateo Flecha el Viejo) ho tenia clar: l’Amor.
Amb tot això sonant dins del meu cap, us deixo per avui.
Feliç Sant Valentí!
