Amb una T i una O ho faig tot sota el Sol

  • Puedes leer la entrada en castellano

Con un 6 y un 4 hago la cara de tu retrato. Amb aquest fàcil recurs generacions de nens castellanoparlants han memoritzat la forma esquemàtica de dibuixar una cara en dos passos senzills. Així de fàcil, així de complicat. I és que la nostra manera de veure el món va d’allò que és simple a allò complex, tot i superposant capes i capes de significat una sobre l’altra i creant imatges conceptuals que ens permeten dotar a les coses d’un sentit.

Un exemple ben bonic d’això el podem trobar als mapes medievals; concretament en els mapes O-T anomenats així , precisament, perquè es formen, a l’estil del 6 i el 4, amb una T dins d’una O. Així:

 

Mapa O-T - Orbis Terrarum  - Cartografía medieval

 

Com veieu, l’esquema té certa lògica (d’aquí la seva potència explicativa!). Una T dins d’una O que engloba el mapa de tot el món conegut. L’Orbis Terrarum resumit en la unió de les seves dues inicials; una prova perfecta del disseny racional del món. Que us sembla estrany el mapa i no sabeu ben bé on es troba cada cosa? Tranquils, que el girem a veure si així us sona una miqueta més:

 
Mapa O-T Girado - Orbis Terrarum  - Cartografía medieval

Ara? Així de fàcil, tot al seu lloc. Europa a dalt, Àfrica a sota, Àsia a la dreta, amb el Mediterrani al bell mig. Aquesta ordenació dels punts cardinals als mapes en O-T, que ens pot semblar tan antinatural era, de fet, la normal a l’època i anava tal que així: oriens, meridie, occidens, septentrio. Voleu proves? Només cal estar una mica familiaritzat amb la documentació medieval per a reconèixer en aquesta sèrie de punts l’ordre que es seguia normalment per a marcar les afrontacions. Aquestes eren les indicacions que es donaven per tal de situar una propietat i que es consignaven per escrit als documents de compravenda, per tal que no hi hagués cap dubte sobre on començava i acabava allò que s’estava venent o comprant. Així, és típic trobar fórmules com aquesta:

Afrontat ab oriente in via que ibi est, a meridie in tenedone Guillelmi de Vilapecina, ab occiduo in alodio Sancte Cecilie, tenedone Amici de Solano, a circio in alodio canonice.

L’origen d’aquests mapes en O-T s’atribueix a Isidor de Sevilla; al menys va ser ell el primer en parlar-nos-en a les seves Etimologies. La O remet al cercle de l’existència, mentre que la T – de nou el símbol dins del símbol – apareix als seus ulls com un record de la Creu. De manera simple s’ordenava el món a través d’un sentit religiós i racional. Una idea afortunada que recorrerà la tradició cartogràfica cristiana durant generacions. Mireu alguns exemples: a que és divertit veure com poc a poc passen d’allò més esquemàtic fins a allò més detallat sense sortir-se’n del guió?

De l’esquema clàssic isidorià…

Mapa O-T 1

… a les representacions dels Beats…

Mapa OT - Apocalipsis de San Severo

… al mapamundi d’Hereford de l’any 1300.

 

Mapamundi de Hereford - OT - Mapa de T en O - 1300 - cartografía medieval

O,fins i tot, en aquest mapa de Jerusalem que, com no podia ser d’una altra manera en la ciutat que representava la unió del Cel i la Terra, reproduïa en el seu esquema el disseny en O-T del món:

 

Mapa Jerusalén - Siglo XII

 

I, per acabar, un mapa del món amagat al més recòndit de la simbologia del poder medieval: a les mateixes mans dels emperadors!

 

Oton III - miniatura del Apocalipsis de Bamberg - Siglo XI

Us ha agradat l’entrada? Si és així, recordeu que podeu seguir Entre historias ala seva pàgina de Facebook. O, si  preferiu la comoditat de rebre al vostre correu l’avís de noves entrades, només teniu que subscriure-us a la llista de correu que teniu a la barra lateral dreta.

Posted in Curiositats, Història medieval . Tagged with , , , .

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *