11-04-2014 – Presentació del llibre “L’Speculo de 1764: Una aproximació documental al Montornès medieval”

  • Puedes leer la entrada en castellano

Ahir va tenir lloc a Montornès del Vallès la presentació oficial del meu llibre: L’Speculo de 1764: Una aproximació documental al Montornès medieval. Un llibre producte de la investigació que he dut a terme durant els últims anys gràcies al Vè Premi d’Història de Montornès del Vallès, concedit l’any 2010, i que es publica ara a Publicacions de l’Abadia de Montserrat, en una edició més que cuidada.

Portada del llibre

 

 

Aquí us deixo tant el video com el text de la meva intervenció:

 

“Haig de reconèixer que quan vaig començar a treballar amb l’Speculo de les famílies Montornès, Ribot i Tarafa no les tenia totes amb mi. Tenia davant meu un recull de més de set-cents documents (uns 440 d’època medieval) el fil conductor dels quals era haver format part dels fons de l’arxiu familiar del comte de Darnius. Hi havia de tot: compravendes, testaments, donacions, plets, rebuts, censals, hipoteques… un poti-poti d’informacions que arrencava a mitjans del segle XII, prenia forma durant el XIII i explotava als dos segles finals de l’Edat Mitjana. No tots els documents tractaven de Montornès, ni tan sols dels senyors de Montornès. Per estratègies matrimonials posteriors, a l’Speculo es recollien documents que tenien a veure amb Granollers (els de la família Tarafa) o amb La Batllòria, Viabrea i Fuirosos (els de la família Ribot).  Com organitzar la documentació? Com fer de tot plegat un resultat intel·ligible? El que no volia era limitar-me a presentar una simple transcripció dels documents. Aquesta evidentment és necessària, però ha de ser el punt de partida per explicar una història, no el d’arribada. És necessària per fer entenedor el conjunt de documents. De res serveix, per exemple, saber que el 20 de març de 1169 Guillem i Ramon de Montornès  arriben a un acord pel qual el segon pot fer-se casa i fortalesa al lloc de Rovet si no sabem qui són aquests personatges i integrem el fet dins del context de l’època. Com pensaven? Què pensaven? Quin sentit tenien els seus actes? Fins a quin punt responien a allò que es podia esperar a l’època…

Calia, en definitiva, fer una narració. Explicar el pas a pas de la història que hi havia darrera de l’Speculo entre 1156 i la fi de l’Edat Mitjana, punt on he aturat el meu estudi i fer-ho respectant els temps i les formes del document.

A més a més, el cas del Montornès medieval revesteix algunes característiques pròpies (bé, pròpies de bona part del Vallès Oriental, de fet). Pels avatars de la Història hem conservat poquíssima documentació medieval, més enllà de la conservada als grans arxius de Barcelona. La desamortització i sobre tot la guerra civil van fer desaparèixer gairebé tota la documentació antiga de la comarca. No comptem, per exemple, amb registres notarials, que són una font fonamental per a reconstruir el dia a dia de la gent a altres zones. Per això l’estudi de l’Speculo era tan important. Per què, de cop i volta, teníem alguns centenars de documents que ens podien aportar informacions sobre el poble de Montornès i, sobre tot, sobre els senyors del castell.

 

L’Speculo  és un document de documents. Una mena de mapa del tresor on podem anar resseguint un passat que ja no existeix però que ha estat cabdal per configurar la història del poble. Així, a través dels diferents capítols del llibre, he intentat reconstruir les traces de la història de Montornès que es poden recollir de la lectura dels documents medievals de l’Speculo.

El que teniu (o tindreu, espero) a les vostres mans és una història local, però no una història localista. Són dues coses ben diferents. He intentat defugir de fer una monografia local, centrada només en Montornès i les dades que podíem saber del poble a través de l’Speculo. Els esdeveniments, els ritmes, els problemes o les solucions que es donen a Montornès es donen també a altres zones del comtat de Barcelona, de Catalunya o d’Europa. Com entendre els documents sobre Montornès al segle XIII sense entendre el desenvolupament comercial que arrenca a Barcelona i transforma Catalunya? Com ser conscients de l’impacte cataclísmic de la Pesta Negra dins les relacions entre camperols  i senyors sense veure què passava a Europa? Com fixar-nos en la pressa de consciència col·lectiva dels veïns de Montornès sense entendre les pressions que sobre ells feien els demandes reials i senyorials? Com veieu, no es pot.

 

No m’estendré gaire més. Vull acabar reflexionant sobre el per què de l’Speculo per que veieu que els interrogants no es poden abordar només des de l’òptica local. Què és l’Speculo i per què es redacta en 1764?  Com hem vist, l’Speculo és una eina arxivística, un recull de resums dels documents que conformaven l’arxiu patrimonial dels comtes de Darnius, senyors entre d’altres llocs, de Montornès. L’encarregà el noble Bernardí Lluís d’Ardena, comte de Darnius, per tal de posar ordre al seu arxiu familiar, en  un gest típic de l’època. Bona part d’aquests “miralls de propietats” provenen d’aquesta època, mitjans del segle XVIII. Els mou un interès genealògic, però sobre tot una mirada emotiva d’un passat que cal defensar. En plena època de la Raó, allò que els especialistes anomenen Època de la Il·lustració, la noblesa vol deixar constància del seu llinatge – del seu passat – com a forma d’afrontar el futur. Un futur, però, que se’ls girarà en contra una generació més tard, amb els fets de la Revolució Francesa.

Però això no ens ha d’importar ara. El que hem d’entendre és que en Bernardí Lluís d’Ardena, quan s’interroga sobre el passat de la seva família, del seu llinatge, ho fa a través de la reconstrucció del seu patrimoni. És un record arrelat a la terra, a la tradició. I és que en el fons, l’Speculo  és ben bé això (una cosa no massa allunyada de la nostra sensibilitat actual): la reflexió sobre la construcció d’un patrimoni i sobre la identitat d’un territori.

Moltes gràcies.”

Posted in Història medieval . Tagged with , , , .

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *