Un rescat inquietant
Avui és 23 d’abril. Diada de Sant Jordi, patró d’infinitat de pobles i nacions al llarg d’Europa. I també un referent dins de l’imaginari de generacions i generacions d’europeus. Per tot això, ha generat un gran nombre de representacions artístiques de tot tipus.
De entre totes elles, una de les més inquietants és la duta a terme per Paolo Uccello a mitjans del segle XV. Veiem-la:
Tres elements coneguts, Sant Jordi, el drac i la princesa, tot i que en un rol desacostumat. ¿Per què ella subjecta la bèstia en un gest més semblat a passejar un gosset que a cap altra cosa? ¿Per què la mirada suplicant, la gestualitat gairebé humana en la postura del drac? ¿A què ve la tristor del gest de la rescatada, més atenta a la sort del monstre que a l’acció del cavaller?
Una bona manera de tenir present que sempre, rere tota història, n’hi ha una altra que mereix ser explicada.
Feliç Sant Jordi a tots!
