Bustrofedon, el sinuós camí de les lletres.

Fins arribar a aquesta frase, el desenvolupament de l’escriptura ha recorregut un camí molt llarg. No parlo només de la gramàtica, de la construcció de l’idioma o del significat de les paraules, sinó de coses que tenim tan interioritzades com que una A és una a, que I i l són dues lletres diferents tot i ser ben bé iguals, o que l’ordre correcte de llegir aquestes línies és d’esquerra a dreta, tot començant per la part de dalt. Aquell tipus de coses a les que no acostumem a prestar atenció, vaja!

En aquest sentit, un dels conceptes sobre tipus d’escriptura que més m’agrada és el de bustrofedon, un paraulot culte, agafat directament del grec, que designa una forma curiosa d’escriure, al menys des del nostre punt de vista.

Bustrofedon, com gairebé tots els cultismes compostos, porta en sí mateix el seu significat. Prové de la combinació de dues paraules gregues: el substantiu βοῦς (bou) i el verb στρέφειν (donar la volta). Vaja, que bustrofedon significa, literalment, donar la volta a la manera en que ho fan els bous. Claríssim, oi?

I és que bustrofedon és just això. Escriure simulant el moviment que fa una parella de bous quan llaura un camp. És adir, tot i alternant un sentit d’esquerra a dreta en una línia amb un sentit de dreta a esquerra a la següent. Fixeu-vos en la imatge d’aquesta entrada per a veure com canvia, fins i tot, la orientació de les lletres a les línies de dreta a esquerra! No em negareu que és ben poètic. Fer que el flux de l’escriptura s’assimili, com a concepte, al moviment de llaurar un camp, sembrant lletres com qui sembra cereals.

Al final, tot va sempre d’aliments.